El desenvolupament econòmic i social és clau per al manteniment dels territoris rurals, i ha de partir de la idiosincràsia de cada territori, de les seves particularitats i del seu patrimoni. Alhora, per tal que aquest desenvolupament esdevingui durador, se n’ha de fer partícip la societat civil i la ciutadania.
COL·LABORAxPAISATGE posa en valor el patrimoni paisatgístic de l’arquitectura tradicional de pedra seca com a element predominant i identitari de bona part dels paisatges rurals de Catalunya, de la Catalunya nord, les illes Balears i d’altres àmbits propers al mediterrani.
Relació de comarques amb més presència de construccions de pedra seca a Catalunya i el Parc Natural Regional del Pirineu català. Font: Wikipedra, setembre de 2018
Les construccions de pedra seca tenen un gran valor històric i estètic, i són un autèntic referent identitari a molts territoris on predominen. En aquest sentit, han configurat al llarg dels segles uns paisatges agrícoles i ramaders de gran valor dominats sobretot per l’olivera, la vinya, l’ametller i els cereals, plenament adaptats als sòls i al clima. Els murs de pedra seca, per la seva banda, a més de formar bancals o delimitar parcel·les, constitueixen rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils, petits mamífers i algunes espècies d’aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).
Malgrat els diversos valors del patrimoni de pedra seca (ecològics, estètics, històrics i identitaris), aquest està immers en una dinàmica de recessió causada principalment per l’abandó progressiu de l’activitat agrícola i ramadera, que comporta que el patrimoni es deteriori, es destrueixi o quedi ocult i es degradi a l’interior dels espais forestals que anteriorment havien estat conreats. Aquest fet es constata observant que més de la meitat de les barraques de pedra seca inventariades a la Wikipedra es troben en espais forestals que abans havien estat conreats.
El patrimoni de pedra seca és indissociable de la societat que hi conviu. La implicació de la societat en el coneixement, gestió i preservació d’aquest patrimoni ha de permetre desenvolupar eines i actuacions que generin un benefici pel patrimoni alhora que una activitat econòmica en els territoris.
La valorització d’aquest actiu patrimonial s’ha d’aconseguir a través del reconeixement general de les construccions de pedra seca i de l’apropament d’aquest món a persones que el desconeixen, de manera que tinguin eines per poder-lo valorar.
En els darrers anys, l’interès creixent per aquest tipus de construccions s’ha manifestat, entre d’altres iniciatives, en les declaracions com a béns culturals d’interes local (BCIL) i béns culturals d’interès nacional (BCIN) d’alguns dels elements més singulars de pedra seca a Catalunya impulsades per nombrosos ajuntaments i consells comarcals d’arreu del territori, i ha culminat amb la declaració del coneixement i la tècnica constructiva de la pedra seca com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO.
En aquest context, l’any 2016, neix el projecte COL·LABORAxPAISATGE: Desenvolupament rural a través del paisatge i la col·laboració ciutadana (construccions de pedra seca), un projecte de cooperació Leader coordinat per l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-Oriental de Catalunya (ADRINOC) i amb l’assessorament i suport tècnic de l’Observatori del Paisatge de Catalunya dirigit a la creació de desenvolupament rural a través d’elements que configuren el nostre paisatge (construccions de pedra seca) tot i facilitant eines i mitjans tant als joves com a la ciutadania que de forma col·laborativa promourà activitat econòmica.