Viatge de coneixement a l’École Professionnelle de la Pierre Sèche de l’Espinàs (França)
7 i 8 d’octubre de 2019
Viatge de coneixement a l’École Professionnelle de la Pierre Sèche de l’Espinàs (França)
Els passats 7 i 8 d’octubre de 2019, en el marc del projecte de cooperació “Col·laboraxPaisatge”, ADRINOC va impulsar un viatge per conèixer la seu de l’École Professionnelle de la Pierre Sèche de l’Espinàs al Parc Nacional de Cévennes (França).
Aquest viatge, adreçat específicament a tècnics, gestors i representants d’entitats vinculades a l’impuls de la vessant formativa de la construcció en pedra seca i del seu reconeixement oficial, va permetre conèixer de ben a prop el funcionament d’aquest equipament de la mà de la seva directora, Cathie Oneill, així com dels membres de l’Association des Batisseurs en Pierre Sèche (ABPS).
Aprofitant el viatge, també es van visitat diferents iniciatives a l’entorn de l’escola relacionades amb la pedra seca, tant treballs de restauració de construccions de pedra seca, com d’aplicació de la pedra seca a noves construccions. Especialment interessant va ser la visita del Pont de Chaldecoste de la mà de Camille Lecat, alcalde del municipi de Ventalon-en-Cévennes. Podeu consultar el programa de la sortida més avall.
Durant el viatge de tornada, vam poder compartir valoracions i reflexions a l’entorn de la pedra seca de la mà de tots els assistents. Molts d’ells van coincidir en valorar el Pont de Chaldecoste com un paradigma per a l’ús contemporani de la pedra seca, i es van comentar i destacar temes com la necessitat d’elaborar un cos normatiu de la construcció en pedra seca i d’avançar en el camp de la justificació, la importància d’establir una formació constructiva reglada, d’impulsar la demanda o de dotar els pagesos d’estratègies i ajudes directes per al manteniment de la pedra seca, entre molts d’altres. Així mateix, tots els assistents van coincidir també en la importància del treball en xarxa dintre el propi sector.
Des d’ADRINOC valorem molt positivament el viatge realitzat, tant per haver pogut aprofundir en el funcionament de l’escola de margers, com per la xarxa de relacions establertes entre tots els participants. Esperem que aquesta iniciativa serveixi per seguir treballant en xarxa amb els diferents agents vinculats a la valorització del patrimoni de pedra seca a casa nostra i per començar a definir la possibilitat de treballar per aconseguir la creació d’una futura escola de margers a Catalunya.
