Èxit de les jornades transfrontereres de la pedra seca!

30 set. Èxit de les jornades transfrontereres de la pedra seca!

Prop de 150 assistents d’arreu del territori català i Catalunya Nord, i 36 ponents i conferenciants han participat a les Jornades transfrontereres de la pedra seca, aquest cap de setmana a Figueres.

Les jornades “La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social” organitzades a Figueres per l’Associació de Desenvolupament Rural Integral Zona nord Oriental de Catalunya (ADRINOC) i el Parc Natural Regional dels Pirineus Catalans han acomplert les expectatives tant d’assistència com de continguts, i han comptat amb una gran diversitat de participants i ponents vinguts de diferents punts de la Mediterrània, el pont d’unió entre els diferents territoris on es localitzen la major densitat de construccions en pedra seca.

Les jornades sobre les dimensions econòmiques i socials d’aquesta tècnica constructiva van començar el divendres dia 28 matí amb un primer bloc temàtic centrat en El vincle entre la pedra seca i l’activitat vitivinícola i oleícola, conduït per Josep Maria Dacosta (coordinador de la Càtedra del Vi i de l’Oli de l’Empordà).

Assistents i ponents van poder escoltar de primera mà l’experiència de recuperació de terrasses de vinya portada a terme pel Celler Espelt, i Mario Urrea (alcalde de Torrebesses) va endinsar-se en el valor de la pedra seca com a element diferenciador de l’oli especialment per al petit productor, així com en les accions de suport impulsades tant des de l’àmbit municipal com des del Centre d’Interpretació de la Pedra en Sec. La taula rodona, que va comptar amb la participació de Xavier Albertí (president de la DO Empordà), Simón Casanovas (president de la DOP Oli de l’Empordà), i Nadia Massaguer i André Pages (Pierre en Paysage et IFE Côte Vermeille, Banyuls-sur-Mer) va desenvolupar el concepte del relat del paisatge com a constructor d’identitat i de marca.

El bloc de la tarda, L’ofici de marger al segle XXI, va ser un dels més esparats de les jornades. Conduït per Montserrat Moya, presidenta de l’Associació per la Pedra Seca i l’Arquitectura Tradicional, va permetre conèixer l’experiència de Roger Solé, marger porfessional reconegut tant a casa nostra com a l’estranger, i l’esforç per al desenvolupament d’una escola de margers assumida des del Consell de Mallorca. La taula rodona, amb la participació de Roger Costa (tècnic de patrimoni etnològic al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya), Cathie O’neil (coordinadora de programes pedagògics de l’associació Artisans Bâtisseurs en Pierre Sèche) i l’arquitecte Carles Blasco, va versar sobre L’ofici de marger com a nínxol professional i com a repte.

La primera jornada va concloure amb l’apartat de comunicacions, en el qual els assistents varen poder conèixer tres iniciatives més: els forns d’oli de ginebre, de la mà de l’associació Amics de Riba-roja d’Ebre, el Centre d’Art Contemporani i Sostenibilitat (CACiS) El fon de calç, amb Joan Vendrell, director científic del CACiS, i Naturalea, amb el seu director, Albert Sorolla.

Els usos turístics relacionats amb la pedra seca van iniciar les reflexions de la segona jornada. De la mà de Josep Capellà, expert en turisme i desenvolupament local, el bloc Turisme actiu i de natura es va endinsar en les possibilitats de la pedra en sec com a producte i com a context per al desenvolupament d’una activitat turística. L’experiència enoturística Barraca entre vinyes, presentada per Lluís Carsí, i la Ruta de la Pedra en Sec GR 221 de Mallorca, presentada per Antoni Reynés (coordinador de Patrimoni Etnològic a la Unitat de Pedra en Sec i Senderisme del Consell de Mallorca) en van ser dos exemples clars, i van donar pas a una taula rodona que va comptar amb la participació de Beatriz Ordóñez (Winenium), Marcel Gutinell (Gisfera), Toribio Yun Cachinero (Natura Local) i Marc Grijalvo (UdG) i es va centrar en les propostes de turisme sostenible basades en la pedra seca i els seus paisatges com a alternativa als models turístics tradicionals..

El darrer bloc temàtic de les jornades va girar a l’entorn de l’articulació de territoris de pedra seca. Guiat per Santi Coll, periodista i director del Setmanari de l’Alt Empordà, va permetre conèixer dues experiències de gran interès. D’una banda, Christèlle Frau (gerent de projectes de patrimoni, cultura i catalanitat al Parc Natural Regional del Pirineu Català, a la Catalunya Nord) va presentar la tasca de gestió global duta a terme des del Parc. Al seu torn, Emanuele Raso (assessor d’Infraestructures i Urbanisme de Monterosso al Mare) va mostrar als assistents com s’enfronta el Parc Nacional de Cinque Terre, a Itàlia, als reptes que suposa gestionar un entorn abrupte, aterrassat i de gran fluctuació turística.

La taula rodona, amb la participació de Modest Soy (Associació Prat Comú) en representació del Parc Natural de Cap de Creus, de Xevi Puig (Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa) i d’Estel Turbau (Consorci Salines Bassegoda) es va apropar als reptes que suposa la gestió d’entorns paisatgístics a casa nostra i a la possibilitat de desenvolupar estratègies transversals per a la seva articulació i manteniment.

A la tarda, un espai reservat a les entitats locals va permetre als assistents conèixer diferents projectes, com gas Mountain, Pirates de la pedra seca, l’Escola Orígens o el Centre d’Estudis Cadaquesencs, i seguidament va tenir lloc la darrera ponència de les jornades, on Yannick Lasica, membre de l’equip nacional de Fédération Française des Professionnels de la Pierre Sèche, va presentar l’Estudi de mercat nacional de la pedra seca, realitzat a França l’any 2015.

La transversalitat del públic assistent va permetre tractar la realitat de la pedra seca a casa nostra des de diferents vessants: des de l’oportunitat que suposa com a nínxol professional a nivell de restauració i de tècnica de gran validesa per a l’elaboraciód e noves construccions fins a la problemàtica que suposa el manteniment d’un patrimoni ingent abandonat a causa del desús degut al canvi de model agrícola, passant per la riquesa patrimoniai i etnològica que suposa o la dificultat dels propietaris per gestionar i mantenir aquest patrimoni.

La taula final, realitzada a mode de conclusió, va concloure en la necessitat de fer un pas endavant com a sector ja no potencial sinó existent, per consolidar el valor cultural de la pedra seca i incorporar-la com a opció constructiva actual eficaç i viable. L’auditori va coincidir també en la necessitat de sensibilitzar la població i les administracions sobre aquesta temàtica, de regular aquesta tècnica constructiva mitjançant un codi tècnic específic i d’estructurar-se com a grup d’actuació.

Les jornades s’emmarquen en el projecte “Col·labora x Paisatge”, un projecte de l’entitat ADRINOC encaminat a posar en valor el patrimoni paisatgístic de l’arquitectura tradicional de pedra seca com a element predominant i identitari de bona part dels paisatges rurals de Catalunya i d’altres àmbits propers al Mediterrani.

Part de les experiències que s’hi van presentar es troben recollides en la publicació “La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social”, presentada durant les jornades i disponible gratuïtament a www.adrinoc.cat, que recull un total de 16 iniciatives.