Ponents de les Jornades transfrontereres de la pedra seca

La pedra seca com a motor de desenvolupament econòmic i social

Jornades transfrontereres de la pedra seca (Figueres, 28 i 29 de setembre de 2018)

Recuperació de terrasses de vinya

Anna Espelt. Propietària i directora del Celler Espelt.

 

La cerca de la qualitat del producte impulsa el Celler Espelt a recuperar antigues vinyes del cap de Creus, que conserven els ingredients del terrer empordanès que s’està bastint entre els cellers de la DO Empordà. El respecte pel passat els ha fet, a més de recuperar i mantenir les feixes que els ajuden a gestionar els sòls de la vinya, reconstruir deu barraques de vinya al Mas Marés.

Alhora, el projecte de recuperació de la vinya del Mas Marés té una dimensió afegida de compromís amb el respecte al medi ambient, atès que es troba en ple parc natural.

 

L’oli d’oliva com a producte de paisatges de la pedra seca

Mario Urrea. Alcalde de Torrebesses.

 

A Torrebesses, un municipi de 290 habitants del Segrià, s’ha engegat una política de recuperació de la tècnica i la memòria de la pedra seca, que es concreta principalment en la creació del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca. El centre ofereix també visites guiades pel patrimoni de Torrebesses, alhora que organitza altres activitats com tallers, conferències i jornades, i l’any 2017 va ser la seu del I Congrés de la Pedra Seca de les Terres de Lleida.

Alhora, des de l’Ajuntament s’aposta per ajudar els petits productors d’oli a afegir valor al seu producte, treballant per vincular-lo amb el paisatge, el patrimoni i la història.

 

Allotjament enoturístic

Lluís Carsí. Viticultor, propietari del celler Vins de Foresta i soci fundador de Barraques entre Vinyes.

 

Barraques entre Vinyes és una iniciativa empresarial netament enoturística que cerca una estratègia de diversificació de l’explotació agrícola mitjançant el patrimoni propi de la viticultura. L’allotjament, format per tres barraques de pedra a peu de vinya que no disposen d’electricitat ni aigua corrent, aconsegueix crear una experiència especial, vinculada a la viticultura i sempre envoltada de natura.

Sumats a la mateixa barraca i els serveis d’esmorzar, tast de vins al celler, etc., s’ofereixen una sèrie d’activitats que complementen l’oferta i que s’endinsen en l’anomenat turisme creatiu, centrat en proporcionar experiències a l’usuari.

 

La pedra seca com a atractiu turístic sostenible

Antoni Reynés. Coordinador de Patrimoni Etnològic, Unitat de Pedra en Sec i Senderisme del Consell de Mallorca.

 

La Ruta de Pedra en Sec és un itinerari senderista promogut i gestionat pel Consell de Mallorca. A dia d’avui compta amb 168,4 km oberts, corresponents al 56,2 % del total de l’itinerari, i amb vuit refugis a disposició dels senderistes. Tot i no tenir dades dels usuaris de la ruta, els refugis han passat de 14.000 pernoctacions l’any 2008 a més de 31.000 el 2016.

La Ruta està concebuda com una oferta de lleure i turística de qualitat basada en l’interès cultural i paisatgístic del territori, una oferta alternativa al model tradicional pensada també per contribuir al desestacionalitzament de l’activitat turística.

 

Formació de margers

La decadència de les pràctiques agràries tradicionals va determinar l’abandó progressiu del manteniment de les estructures de pedra seca i el declivi de la professió de marger, que cap als anys vuitanta estava en perill de desaparèixer. Alhora, es corria el perill d’una degradació de la tècnica, de pèrdua de patrimoni i, a escala ambiental, d’un augment de processos erosius, amb l’increment consegüent del risc d’incendis i de la pèrdua de biodiversitat.

L’any 1986, l’Ajuntament de Sóller va crear la primera Escola de Margers de Mallorca amb la finalitat de formar especialistes en la tècnica de la pedra seca i de restaurar un camí emblemàtic, el del barranc de Biniaraix; el 1988 va passar a mans del Consell de Mallorca. Al llarg dels seus anys de funcionament, han passar pels tallers del Consell de Mallorca més de 260 alumnes.

 

Actualització de la professió de marger

Roger Solé. Marger professional i director de La Feixa Pedra Seca.

 

Amb obres com la Casa GG (Camallera), reconeguda amb el Premi d’Arquitectura de les Comarques de Girona 2014, o la Cúpula Àgora de Mas Marroch (Vilablareix), Roger Solé s’ha consolidat com un referent no només en la restauració de pedra seca, sinó també en els nous usos d’aquesta tècnica constructiva.

Primer membre no francès de l’Associació Artisans Bâtisseurs en Pierres Sèches, des de 2009 Roger Solé es dedica exclusivament als projectes i la construcció en pedra seca.

 

Custodia del territori i turisme

Emanuele Raso. Assessor d’Infraestructures i Urbanisme de Monterosso al Mare (Parc Nacional de Cinque Terre).

 

El Parc Nacional de Cinque Terre es troba a la província de La Spezia, Itàlia. Va ser creat el 1999 com un instrument de protecció, conservació i millora del territori, la identitat local, la biodiversitat de Cinque Terre i el seu paisatge de terrasses de pedra seca.

En la missió assumida pel parc de preservar el territori mitjançat la sintonia entre paisatge, cultura, natura, agricultura i turisme, ha posat en marxa iniciatives que es poden agrupar en dos grans eixos: d’una banda, l’acompanyament i l’estímul de la recuperació de l’activitat agrícola i la seva relació amb la pedra seca i, de l’altra, la vinculació del paisatge agrícola amb el turisme, motor econòmic de Cinque Terre.

 

Gestió global d’un entorn complex

Christelle Frau. Gerent de projectes de patrimoni, cultura i catalanitat al Parc Natural Regional del Pirineu Català.

 

Situat en el sud-est francès, el Parc Natural Regional del Pirineu Català s’estén al llarg de les fronteres entre França, Espanya i Andorra. Ocupa més de 139.000 hectàrees, i els seus 23.000 habitants es reparteixin entre 66 municipis pertanyents a tres mancomunitats.

El projecte de gestió del parc compta amb un pla a 12 anys que es concreta en un document contractual transversal, La Charte, elaborada juntament amb els actors socioeconòmics de la regió i en sintonia amb els desafiaments del territori. La seva aplicació, que es va iniciar el 2014 i s’allargarà fins el 2026, estructura les accions del parc en tres grans eixos: medi ambient, societat i economia.

 

Étude du marché national de la pierre sèche

Yanick Lasica. Coautor de l’Étude du marché national de la pierre sèche i membre de l’equip nacional de la Fédération Française des Professionnels de la Pierre Seche.

 

Tot i tractar-se d’un art “camperol” i que continui sent un nínxol de mercat, la construcció en pedra seca és important per al patrimoni, els paisatges, la biodiversitat i les pràctiques sostenibles dels terrers. A l’Estat Francès, en un plaç de 15 anys i a través de la solidaritat i l’intercanvi, el treball en xarxa ha permès revaloritzar aquesta tècnica i fer emergir un nou sector professional.

L’any 2015, des de la Fédération Française des Professionnels de la Pierre Seche i amb el suport del Ministeri d’Ecologia, Desenvolupament Sostenible i Energia i el Consell General de Vaucluse, els consultors Françoise Naudet i Yanick Lasica porten a terme l’Étude du marché national de la pierre sèche, un document d’anàlisi dels frens i les palanques de desenvolupament de la pedra seca per avançar en la objectivació del sector.