06 oct. L’Agenda Rural de Catalunya incorpora accions relacionades directa o indirectament amb la pedra seca
El passat mes de maig, el Govern de Catalunya va aprovar l’Agenda Rural de Catalunya, un document que recull les necessitats i els reptes del món rural i que vol constituir un full de ruta per a la planificació de les polítiques públiques de les properes dècades.
Coordinada per l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), l’Associació Catalana de Municipis (ACM), l’Associació de Micropobles de Catalunya i el Consell Assessor de Desenvolupament Sostenible (CADS), ha comptat amb la participació de la societat civil i de les entitats del territori. Ha considerat un total de 892 propostes, de les quals 277 s’han determinat finalment com a accions prioritàries i 59 com a estratègiques.
La gran quantitat de propostes presentades relacionades amb la pedra seca testimonien, sens dubte, l’interès que desperten aquest patrimoni, ofici i tècnica constructiva a casa nostra, així com la preocupació generalitzada pel seu estat de conservació i la seva evolució.
Malgrat algunes propostes han estat descartades, l’Agenda Rural Catalana inclou, al seu document definitiu, algunes accions prioritàries i estratègiques relacionades directa o indirectament amb la pedra seca.
Les dues accions estratègiques que hi fan referència directa poden contribuir, certament, a la consolidació del sector ja que, sens dubte, la recuperació i professionalització de l’ofici és una peça clau per al manteniment del patrimoni de pedra seca i el respecte pels elements patrimonials (marges) existents arran de carreteres secundàries és un criteri primordial per aportar valor afegit al paisatge rural i a la visibilització del patrimoni.
Pel que fa a les accions estratègiques no referides específicament a la pedra seca, poden ser també significatives ja que es vertebren a l’entorn de grans eixos que hi poden repercutir positivament: l’augment de la inversió en conservació del patrimoni cultural (directament relacionat amb la professionalització i consolidació de l’ofici), l’impuls de la cultura -i, per tant, del patrimoni- com a eix econòmic de desenvolupament rural i la gestió sistèmica del territori i el paisatge.
Tot i no ser considerades estratègiques, si que s’han fixat com a prioritàries la revalorització del patrimoni cultural rural -i, específicament, de les construccions de pedra seca-, l’impuls d’inventaris de camins i del seu manteniment, la recuperació de camins ramaders, la potenciació d’experiències turístiques que posin en valor el patrimoni rural, la recuperació i posada en valor de la cultura popular, i la inclusió de la figura de “paisatge cultural” a la Llei de Patrimoni.
En el cas de les propostes descartades, no se n’ha publicat cap document justificatiu, però de l’anàlisi dels diferents documents se’n desprèn que, probablement, en alguns casos es tracta de propostes massa específiques per tractar-se d’una Agenda que aspira a constituir un marc ampli d’actuació, o bé massa intangibles per poder-les convertir en accions concretes. Des del projecte COL·LABORAxPAISATGE ens havíem sumat també a aquest procés participatiu proposant una acció que finalment ha estat descartada: la creació d’una àrea específica, en el marc de la Generalitat, responsable de l’aplicació i coordinació d’una estratègia transversal i de país en relació al patrimoni rural de pedra seca, el seu ofici i la seva tècnica constructiva.
En aquest enllaç podeu descarregar l’informe redactat per Col·laboraXpaisatge que recull el detall d’accions estratègiques, prioritàries i descartades que tenen relació directa o indirecta amb la pedra seca:
Sorry, the comment form is closed at this time.